Vaga general, el 14 de novembre

En defensa dels drets laborals i socials i de l’estat social, la justícia i la igualtat

La Constitució proclama un estat social i democràtic de dret i propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Des que va començar la crisi econòmica, l’acció dels governs de l’Estat espanyol, de la Generalitat i de les institucions europees no ha cessat d’atacar els pilars constitucionals de l’estat social, amb un seguit de mesures que no han fet sinó augmentar la situació d’empobriment de moltes persones i famílies en benefici del poder econòmic. Les reformes laborals i de la funció pública, la modificació de la normativa de les prestacions i la protecció social i de garantia salarial, el rescat a les entitats financeres, la disminució del pressupost per a la sanitat, per a l’educació i per als ajuts socials, els règims de desnonaments… són mesures que minen de manera directa per la via legislativa i/o pseudolegislativa l’estat social que entre tots hem anat construint, amb molts esforços i sacrificis des de la promulgació de la Constitució i durant el posterior període democràtic. Estem vivint violacions sistemàtiques dels principis de llibertat sindical i del dret de negociació col·lectiva. Es deixen sense efecte, o són modificats, de manera unilateral pels empresaris, pactes sindicals que han nascut de la negociació col·lectiva. Les reformes laborals i de l’Estatut bàsic de l’empleat públic permeten modificar el que ja s’havia pactat amb poca justificació per part de l’empresa i per raons sobrevingudes per part de les administracions públiques. També es vulneren els principis constitucionals d’igualtat i de justícia quan l’actual Govern espanyol pretén la imposició de taxes a l’hora d’interposar plets o recursos, i vol dur a terme reformes antisocials del Codi penal (la criminalització dels perceptors de prestacions socials, l’establiment de la cadena perpètua de facto per a determinats delictes, el tractament benèvol de les conductes de frau fiscal, etc.). La igualtat davant la justícia també és atacada quan es pretén que el ciutadà pagui taxes (diguem-ne taxa o diguem-ne preu) per acudir als tribunals o per accedir als recursos judicials. En definitiva, s’ignora la condició de servei públic de la justícia i es pretén que deixi de ser un dret tutelat de forma efectiva, posant obstacles a qui no se la pot pagar. S’ha deixat la ciutadania sense treball (l’atur no fa més que augmentar), i s’ha abandonat la majoria de la població a la sort i a la cruesa dels mercats i, cada cop, té menys credibilitat l’excusa de l’ocupabilitat a qualsevol preu com a justificació de les constants retallades i reformes laborals. L’educació i la sanitat pública es volen convertir en meres prestacions de subsistència. Els pressupostos s’elaboren en funció del deute amb una manera de procedir absolutament hipòcrita: la finalitat (ajudar la banca) justifica els mitjans (empobrir la població i despullar-la de drets fonamentals). En definitiva, es deixen de banda les premisses de l’estat social: les classes dirigents no tenen cap voluntat de repartir la seva riquesa ni els seus recursos per aconseguir un món més just. S’insulta la nostra intel·ligència quan se’ns diu que s’abarateixen les indemnitzacions per acomiadament per crear ocupació, que es rebaixen les prestacions d’atur per incentivar la recerca de feina, quan es limiten les cobertures socials en temps de necessitats com els actuals i se’ns diu que “ens fotem”, quan ens intenten fer creure que els pressupostos generals del 2013 són els més socials de la història de la democràcia, etc. Els governants actuals, ja sigui de l’Estat, de la Generalitat o de les institucions europees, governen al marge dels programes per als quals van ser escollits i en contra dels interessos de la majoria ciutadana que els va elegir. Tenim l’obligació moral de defensar els nostres drets i cal que els exercim amb força; drets que es van aconseguir amb una perllongada lluita del moviment obrer. Hem de tornar a lluitar per defensar aquests drets fonamentals abans no es quedin despullats per la via dels fets. Un d’aquests drets fonamentals és el dret de vaga. El 14 de novembre hi ha una convocatòria de vaga general feta pels sindicats, que té el suport de nombroses entitats i plataformes ciutadanes i també dels sotasignats, els quals volem fer una crida a la ciutadania perquè secundi aquesta jornada i participi en les manifestacions convocades per a aquest dia.

Links