Mentre plorem per París, la nostra solidaritat està també amb totes les víctimes de la guerra i l'extremisme violent: a Mali, Líban, Síria, Líbia, l'Iraq, República Democràtica del Congo, Birmània, Turquia, Nigèria i massa altres països. Els actes terroristes, siguin de governs o organitzacions, són una aberració. Maten als innocents. Maten l'esperança. Hem de detenir-los.

Ens sumem avui a aquesta crida per mostrar la nostra solidaritat. Però també ens preocupa que el dolor i l'empatia amb les víctimes pugui utilitzar-se per repetir vells errors: recórrer a la solució militar i desatendre les mesures que realment poden enfrontar els problemes i ajudar a trencar el cicle de violència.

Els nostres governs ja han liderat una successió d'invasions militars que han portat el dolor i la devastació a gran part del nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Avui sabem que aquestes accions han augmentat (no disminuït) les amenaces a la nostra seguretat. Apostar per una solució basada en respostes militars augmenta els greuges, fomenta la violència i soscava la pau. Necessitem solucions polítiques efectives que puguin posar fi al terrorisme. Les solucions militars són incapaces de fer front a les causes i els processos que engendren l'extremisme violent. Avui tenim evidències: les estratègies de construcció de pau dirigides a fomentar una governabilitat inclusiva, donar resposta a les necessitats i garantir una seguretat global són molt més efectives que els bombardejos per acabar amb l'extremisme violent i el terror.

Malgrat les evidències, avui, com en les últimes dècades, tornem a escoltar crides a la guerra, a causar més morts de civils, a destruir les infraestructures de comunitats ja devastades per la guerra i, en conseqüència, a reduir la nostra seguretat. Els nostres governs es preparen per pagar costosíssimes operacions militars, mentre retallen els pressupostos per recolzar les mesures necessàries per posar fi als conflictes i recolzar el desenvolupament, la governabilitat, les necessitats humanitàries i els drets humans. Les agències responsables d'oferir respostes civils no disposen dels mínims necessaris per donar resposta a les necessitats humanitàries, de desenvolupament i de governabilitat que assolen el nostre planeta.

Les persones i organitzacions signatàries d'aquesta declaració, realitzem una crida global per promoure un nou enfocament eficaç i responsable per superar l'extremisme violent. És urgent. Instem als ciutadans i líders de tot el món a actuar per:

1. Promoure un esforç sostingut i compromès amb la construcció de pau per posar fi a les guerres i ocupacions militars a tot el món. La seva absència ofereix combustible per al terrorisme. Hem de reforçar els esforços diplomàtics, oferir un suport real i significatiu als moviments socials que treballen per posar fi a la guerra i la violència als seus països, prevenir el reclutament i facilitar la sortida dels grups violents, promoure l'educació per a la pau, superar narracions extremistes i promoure la reconciliació, dignitat i respecte per a totes les persones i comunitats. La construcció de pau ofereix una resposta més eficaç i responsable per detenir la violència extremista.

2. Promoure el respecte per les creences i la diversitat: La religió no és el factor clau per explicar l'augment de l'extremisme violent. Cap religió és una entitat monolítica. Les motivacions religioses s'entrellacen amb motivacions socio-econòmiques, polítiques, ètniques o identitàries. La religió pot ser manipulada per intensificar conflictes o ser una força pel bé. El que marca la diferència és com practiquem les nostres creences o exercim la nostra ideologia. Les persones de tots els credos i ideologies han de ser encoratjades a implicar-se en la cerca de la pau i construir, des de les diferències, un futur millor i més segur per a totes.

3. Promoure l'accés a la cultura i l’educació pública i de qualitat: l'educació i la cultura són vitals per al desenvolupament humà. Els governs han d'aprofundir en la relació entre l'educació, la cultura, l'ocupació i les oportunitats, eliminar barreres i facilitar la mobilitat social i la connectivitat. Els educadors religiosos han d'oferir una base sòlida per comprendre no tan sols la seva religió, sinó també els valors universals i la tolerància.

4. Promoure els drets humans i una governabilitat inclusiva: l'extremisme violent prospera allà on existeix injustícia i els governs desapareixen o són vists com illegítims. Quan la injustícia persisteix i els greuges es deixen sense solució, les frustracions poden ser fàcilment canalitzades cap a la violència. Frenar a l'extremisme violent exigeix que els nostres governs siguin oberts, incloents i responsables, que garanteixin els drets de les minories i promoguin un autèntic compromís amb la pràctica dels valors democràtics i els drets humans.

5. Acabar amb la pobresa: Quan l'exclusió crea injustícia, humiliació i absència d'igualtat d'oportunitats, pot generar un terreny abonat perquè floreixi l'extremisme violent. Hem de dedicar recursos per fer front a la injustícia, la marginació social, la desigualtat, econòmica o de gènere. Hem de promoure mesures per assegurar la participació ciutadana en la governabilitat, l'estat de dret, generar oportunitats per a les dones i les nenes, oportunitats educatives, la llibertat d'expressió i la transformació de conflictes.

6. Promoure la justícia global: L'extremisme violent s'expandeix allà on existeixen conflictes arrelats i no resolts, on la violència engendra violència. Nombrosos estudis ens han descrit l'existència de cercles viciosos i autodestructius de venjança, economies de guerra, cultures de la mort, llocs en què la violència és una forma de vida. Els governs, els ciutadans i les organitzacions internacionals hem de fer tot el possible per trencar els bloquejos polítics i institucionals que ens impedeixen resoldre els conflictes. Hem d'enfrontar-nos a les ocupacions militars, donar respostes solidàries a les crisis humanitàries, protegir als refugiats.

7. Posar la nostra diplomàcia al servei dels Drets Humans: Els nostres governs mantenen centenars d'acords amb països que violen sistemàticament els drets humans de la població que han de protegir. Aquests acords són immorals i hem de suspendre'ls. Tota ajuda oferta pels nostres governs a altres estats per contrarestar o prevenir l'extremisme violent ha d'assegurar la protecció dels drets humans, la seguretat humana i integrar mètodes de construcció de pau.

8. Posar fi al comerç de la mort: Hem de detenir el subministrament d'armes a països que les utilitzen contra els seus propis ciutadans, per realitzar atacs en altres països o per recolzar a milícies armades. Estem proveint d'armes i motius a l'extremisme violent. Fem una crida per suspendre el comerç armamentístic, realitzar una revisió dels codis de conducta i dels acords de compliment per assegurar que els estats i les empreses compleixin amb la seva obligació de no subministrar armament a països que fomentin la guerra i el terrorisme.

Som l’inici d'un moviment ciutadà global que es compromet a acabar amb l'extremisme violent i el terrorisme, sigui dels estats o d'organitzacions. No pararem fins que els detinguem. Demanem als ciutadans, governs, organitzacions i persones del món: unim-nos.

Primeres signatures:

Association des Marocains in France

Association Marocaine des Droits Humains

Association Mauritanienne des Droits de l’Homme

AssoPace Palestina in Italia

Coordination Maghrébine des Organisations des Droits Humains

Forum Marocain pour la Vérité et la Justice

Institut de Drets Humans de Catalunya

Iraqi Civil Society Solidarity Initiative

Ligue Algérienne pour la Défense des Droits de l'Homme

Ligue Tunisienne des Droits de l’Homme

NOVACT International Institute for Nonviolent Action Barcelona

Peace Action Training and Research Institute of Romania

Palestinian Centre for Human Rights

PAX Netherlands

Popular Struggle Coordination Committee in Palestine

Un Ponte Per… Italia